L’ARRIBADA PERFECTA

,per TONI CLARO

Tot i que no vaig poder aconseguir la marca per la que m’havia preparat, i tampoc vaig fer el millor registre personal en marató, si que puc dir que vaser la cursa més emocionant de les que he fet.

Érem quasi 9.800 atletes a l’avinguda Maria Cristina de Barcelona a dos quarts de nou del matí preparats per començar la cursa, i la climatologia feia preveure que aquesta no seria fàcil, com es va acabar demostrant per la quantitat de corredors que durant la mateixa acabaven fent els últims kilòmetres caminant. No puc dir si això va ser determinant en com es va desenvolupar la mateixa per mi.

Fins el kilòmetre 30 tot va anar perfecte, estava amb el grup de les 3 hores, i sumant metres de manera còmoda. A partir d’aquest vaig notar que les cames se m’engarrotaven, i es en aquest moment on tinc que prendre la decisió de continuar amb el grup i tenir la possibilitat de no acabar la cursa per un sobreesforç, o bé per la que finalment hem vaig decidir, afluixar el ritme i acabar bé. Els 3 kilòmetres següents els vaig fer més a poc a poc per poder-me recuperar i a partir del 35 vaig tornar augmentar el ritme fins el final.

Faltant 200 metres m’esperaven l’Eva, en Ferran i en Xevi, perquè aquests últims volia fer-los amb el nen, i poder entrar junts a l’arribada. Això va estar el millor i per aquest motiu dic que ha estat la més emocionant.

Al final he acabat la cursa en la posició 1.017 i fent els 42,195 km en un temps de 3.13.14, un temps força bo, i el més important de tot, el fet de poder arribar i arribar bé.

Seria injust no recordar-me d’ells perquè a la seva manera també han fet la marató amb mí, primer quan te la prepares i desprès perquè el fet que els puguis trobar en els diferents punts kilomètrics fa que t’animis a continuar lluitant per acabar-la. L’Eva i en Ferran ja són experts amb aquest tema i saben que es haver de córrer a buscar els diferents metros per arribar a l’hora que passo per aquests punts. Per en Xevi era la primera, i tinc que agrair-li el suport que en tot moment m’ha donat, abans, durant i després de la cursa. Ell aquesta vegada venia d’espectador, però amb el cap posat en que d’aquí un any, concretament el 7 de març tindrem la oportunitat de fer-la junts.

Finalment m’agradaria recordar que el nostre club, aquest any ja ha estat representat en totes les curses populars que es fan en quan a les diferents distàncies, incloent-hi la més llarga de totes, la marató, gràcies en Lluís, en Josep, en Patxi, en Simón, en Carles, en Jordi, en Joan i en Xevi, companys que cada dijous al vespre ens trobem per anar a passar una bona estona corrent...

Toni Claro